Els Bordegassos vam posar punt i final a la temporada 2006 amb una actuació força conservadora on la torre de set va ser el registre més destacat. Tot i que les proves de tres de vuit a l’assaig del divendres van donar molt bones sensacions, el pare dels castells haurà d’esperar fins la temporada vinent per poder-se veure en groc terrós. És el primer cop des del 1993 que els Bordegassos no assolim un castell de vuit pisos a la notra diada però, tanmateix, l’actuació va cert bon sabor de boca a uns Bordegassos que enguany hem viscut una temporada complicada.

Aquesta vegada Marcos Montes va plantejar una actuació on el grau de dificultat aniria creixent a mesura que la diada avancés. El cinc de set de sortida presentava una alineació tan veterana com era possible per tal de donar confiança a la canalla. El castell va pujar ferm i amb bones mides des de l’inici. A més, la canalla anava amb decisió i la construcció es va coronar amb molta rapidesa. A la descarregada es va mantenir el control de la situació en tot moment. La colla guanyava confiança i es plantava a la segona ronda amb la moral ben alta per afrontar un dels principals reptes de la diada, com era la torre de set. La colla no havia dut a plaça aquesta construcció des de la diada de Festa major, quan també la vam descarregar. La torre es va alçar amb unes mides perfectes i res semblava que pogués allunyar-nos de la seva consecució. Però, amb l’aixecadora col·locada i el tronc de postal, l’enxaneta va tirar avall davant la sorpresa de tothom. Alguns ja començaven a témer que es tornés a entrar en un espiral negatiu.

Capacitat de reacció
Tothom havia pogut veure que la torre de set era un castell plenament a l’abast. Per tant, no hi havia cap motiu per no tornar-hi. La tècnica va substituir l’enxaneta que havia tirat avall i l’aposta va donar els seus fruits. La torre va tornar a pujar sense cap patiment i en aquest cas els dubtes van quedar enrere. A la descarregada ningú no va perdre la seva posició i el castell es va descarregar sense problemes. Era la tercera torre de set descarregada aquesta temporada, que se suma a dues més carregades a la primera meitat de la temporada. La colla va celebrar amb força entusiasme una consecució que, tot i que estava lluny dels nostres millors registres històrics, significava una bona dosi d’autestima. D’aquesta manera, els Bordegassos ens plantàvem a la tercera ronda amb tots els deures fets i més d’un casteller ja començava a somiar amb el tres de vuit; un castell que a l’assaig de divendres s’havia vist molt a l’abast a nivell de tronc i pinya.

Però els interrogants eren a la canalla. Amb la primera torre ja s’havia vist que l’estat d’ànim dels menuts no era òptim i, davant de la negativa a pujar d’aixecador i enxaneta, la tècnica va optar per estalviar un hipotètic, i per alguns previsible, intent desmuntat de tres de vuit i tancar la diada amb un castell consolidat. Curiosament, el quatre de set amb l’agulla de la tercera ronda va ser el castell més lleig de tots els que es van veure. Les mides del quatre es van perdre força ràpid i l’encaix entre el pilar i la pinya no era tan còmode com seria desitjable. Tot i això, l’ofici i la sang freda va permetre descarregar un castell que la darrera vegada només havien carregat.

La colla convidada, els Castellers del Riberal, colla provinent de la Catalunya Nord, van venir a Vilanova disposats a realitzar la seva millor diada de l’any. Tot i que van sortir molt ambiciosos amb el quatre de set, un desequilibri d’alçades als pisos superiors va recomanar que el castell es desmuntés. Els verds es van haver de conformar amb una actuació de castells de sis. A primera ronda es van refer amb el quatre de sis net. Van seguir amb la torre de sis i van tancar la diada amb el tres de sis. Castells humils però sentits, per part d’uns castellers amb un clar component de militància catalanista a les seves terres. Els Castellers del Riberal són una colla associada a l’entitat “Aire nou” de Baó; una organització dedicada a fomentar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya de més enllà dels Pirineus.

Record al campió Gálvez
La mort del ciclista Isaac Gálvez va provocar una profunda commoció a tot el poble de Vilanova i els Bordegassos no en vam ser cap excepció. Vam tancar la seva actuació amb dos pilars de cinc simultanis, alçats en silenci, per retre homenatge al gran ciclista vilanoví; sense cap mena de dubte, un dels millors esportistes vilanovins de tota la història. La plaça va acompanyar amb respecte el silenci de les gralles i els tambors. Un silenci que només es va trencar per ovacionar les aletes i el moment en què els castells es descarregaven. Els Castellers del Riberal també van sumar-se al dol amb un altre pilar de cinc.

Passant pàgina
A efectes pràctics, els Bordegassos ja hem posat punt i final a la temporada 2006. Un any complicat marcat per la irregularitat i la dificultat de donar continuïtat a les proves dutes a terme als assajos. Enguany només hem pogut descarregar un quatre de vuit i tres torres de set com a millors registres. Tot i que el 16 de desembre actuem en motiu de l’Aniversari de l’arribada del ferrocarril a Vilanova, ja s’han aturat els assajos per tal de començar a pensar en la temporada vinent. De moment, el president Pere Gassó ja ha fet públic que ha complert els quatre anys de mandat i que els estatuts de l’entitat no li permeten seguir. El cap de colla Marcos Montes, que va acceptar el complicat repte de liderar l’entitat a meitat de la temporada passada quan no hi havia cap de colla, també ha fet públic que no seguirà al càrrec. El proper divendres 15 de desembre els Bordegassos celebrarem l’Assemblea ordinària per tal d’escollir nova junta.