Era lluny i no tothom podia dedicar tota la jornada de diumenge als castells. Amb aquests condicionants, els Bordegassos ens vam desplaçar a Figueres amb la intenció de seguir donant continuïtat a la canalla nova amb tants castells de set com fos possible. Aquesta vegada les dificultats de la colla no estaven a la pinya. De camises n’hi havia suficients per a una actuació bàsica de set. La dificultat era al tronc. Però, un cop més, es va demostrar que ningú és imprescindible. Van haver de ser castellers de pinya habituals els que, tot i no esperar-s’ho, van haver de salvar la papereta que permetia completar el quatre de set.

Vam encetar la diada amb un tres de set molt segur, que deixava ben lluny els nervis viscuts a la tornada de vacances. La canalla nova va passar el castell amb més facilitat encara que en les anteriors i el tronc, amb ofici, no podia patir cap ensurt. A segona ronda la colla volia afrontar el quatre de set. Els tècnics van ser capaços de suplir les nombroses baixes al tronc amb castellers de pinya. El jove Pau Ortiz feia el seu debut a terços i el veterà Pere Gassó, que ja havia parat castells a segons en alguna ocasió, tornava a ocupar aquesta posició. A més, si al tres s’havia apostat per una estructura de tronc molt consolidada i sòlida, al quatre els pisos superiors presentaven una lleugeresa força remarcable; l’horitzó del quatre de vuit bordegàs no està tan lluny com alguns pensen. El quatre va estar ben parat i amb bones mides; un castell més segur encara que el que havien descarregat a Badalona.

Amb els deures fets gràcies als jocs de mans de Joan López Juanito i Jaume Castelló, la colla va aprofitar la tercera ronda per fer una torre de sis molt pesada. L’estructura era la mateixa d’una torre de set, però sense el pis de dosos. La prova va donar confiança de cara a un possible retorn a les places de la torre de set en properes ocasions. A la ronda de pilars, els Bordegassos vam descarregar un nou pilar de cinc. L’anècdota del castell va ser el canvi d’enxaneta a darrera hora, amb les gralles sonant de feia estona. La menuda Eva, que ja havia pujat molt bé a dos castells, estava massa cansada per a una nova estructura i la Laura la va suplir amb encert. Aquest és el pilar número 94 que el segon Josep Maria Tello descarrega de manera consecutiva. Abans de començar les rondes regulars de castells, els Bordegassos haviem completat un pilar de quatre.

Diumenge al Vendrell
Aquest cap de setmana els vilanovins tenim una cita interessant a la capital del Baix Penedès. Una vila amb gran tradició castellera que els Bordegassos no trepitgem des del 1994, en motiu de la Diada de la colla de la desapareguda Colla Nova. Aquesta vegada, els groc terrossos estarem acompanyats dels Nens del Vendrell i els Minyons de l’Arboç. Els primers, que utilitzen aquesta diada com a prèvia del concurs casteller de Tarragona, estan celebrant el vuitantè aniversari de la colla.