Els Bordegassos vam descarregar tots els objectius bàsics que ens haviem marcat per a aquesta diada de festa major, el cinc i el quatre de set amb l’agulla. Un registre que significa la nostra millor actuació d’aquesta temporada. També cal destacar una temptativa de quatre de vuit, que no va arribar a bon port. La colla Vella, amb alguna baixa significativa, va haver de renunciar als nou pisos i va tenir en la catedral el seu millor castell. La colla que va sortir de plaça amb més bones vibracions va ser la Jove de Tarragona, que va tornar a descarregar tres castells de vuit.

La diada, anunciada a les set de la tarda, va començar amb alguns minuts de retard a causa de l’endarreriment dels autocars de la Jove. Després dels pilars de quatre caminant d’entrada a plaça, els Bordegassos vam obrir el foc amb el quatre de set amb l’agulla. Un castell que tot i que enguany ja haviem descarregat en un parell d’ocasions, les darreres vegades havia acabat en intent desmuntat. Però la confiança de la bona feina als assajos aquest cop sí que va traduir-se a plaça amb un castell de postal. Un castell que va donar encara més confiança a la segona ronda, quan la colla va encarar el cinc de set. Aquesta temporada només l’haviem pogut dur a plaça una vegada, justament per sant Jordi a plaça pròpia, i aleshores només s’havia pogut carregar. Però aquest cop ens va sortir clavat. I això que s’hi estrenaven dosos (Mar Díaz) i una aixecadora (Mar Muntada).

A tercera ronda va arribar la petita sorpresa de la diada. Tot i que oficialment s’havia dit que les prioritats eren la gamma de set i mig, la colla va optar pel quatre de vuit. Un castell que s’havia treballat intensament a assaig durant els dos mesos anteriors però que, d’entrada, tot i no estar descartat, tot apuntava que es quedaria en cartera. De proves bones al darrere n’hi havia com per creure en les possibilitats reals de descarregar-lo. I més després de veure l’excel·lent rendiment mostrat com a colla a les dues rondes anteriors. El quatre va pujar bé de mides i amb tothom molt conscienciat. Però ja amb quints col·locats, dosos i aixecador van tenir un moment d’indecisió. Tot i que, esperonats pel públic, van continuar el camí, això va suposar una càrrega d’esforç extra que acabaria passant factura. Els dosos es van arribar a col·locar, però amb aixecadora i enxaneta a nivell de quints, un dels segons va saltar cap a la seva dreta i el seu rengle es va esfondrar. El castell acabava amb intent. La colla va reaccionar i va completar un quatre de set no tan maco de mides com els anteriors, però ben treballat. El cansament ja començava a passar factura. A destacar el debut al pis de quarts de Judit Pijuan. I com a comiat la colla va descarregar dos pilars de cinc simultanis.

Pel que fa a les colles convidades, l’única nota negativa va ser que enguany no es va veure cap castell de nou. Qui havia manifestat la seva intenció de fer-ho va ser la Vella de Valls. Però algunes baixes de darrera hora, més un peu un pèl just, els van impedir passar del cinc de vuit. Un castell en què es notaven certs nervis a causa dels molts canvis que es van veure obligats a fer-hi. Va ser un cinc clàssic de l’escola vallenca, defensat al límit tot i algunes brandades que el van posar en perill en més d’un moment. Abans de la bona, els rosats havien desmuntat dos peus. I a segona ronda la Vella va apostar per una torre de vuit menys patida. El darrer plat del dia va ser un quatre de vuit sense massa història. Tan ells com la Jove van acabar també amb dos pilars de cinc simultanis. Qui va complir al màxim el que s’havia proposat va ser la Jove de Tarragona. Els liles van obrir amb el seu sisè tres de vuit de la temporada. Un castell descarregat amb molta suficiència i amb una canalla extraordinàriament ràpida. No és cap secret que un dels grans reptes de la colla Jove per aquesta temporada és recuperar la categoria de nou. A continuació van alçar una torre de vuit molt ferma i dominada en tot moment. Per tancar, un altre quatre de vuit al sarró. Curiosament, els tarragonins completaven la mateixa diada que tot just feia un any. Però amb una gran diferència; aleshores van estrenar tant el tres com la torre, mentre que ara ja els tenen consolidats del tot.

L’altra gran nota positiva de la diada va ser la presència de públic. La plaça de la Vila es va tornar a omplir d’aficionats castellers per veure una diada que va ser de les primeres a apostar per aquest horari de tarda-vespre que tan bona acollida ha tingut a Vilanova.