Els Bordegassos vam celebrar diumenge passat la nostra XXXVI Diada de la Colla. La colla va aconseguir una complerta actuació de castells de set, amb un cinc de set de postal com a moment més memorable. En canvi, amb el carro gros no se’n va sortir. Això sí, no hi va haver cap caiguda.
El cinc de set va ser el castell de sortida. Un castell que enguany ha incorporat diversos castellers nous al tronc, com també és el cas del quatre amb l’agulla. Però el cinc tenia un significat especial: el volum de gent que requereix tirar-lo feia que enguany el darrer assolit datava de la diada de les Neus. Per tant, hi havia ganes de recuperar un castell que feia massa que no s’assolia. I l’aposta va sortir rodona. El castell es va executar amb una velocitat que va sorprendre fins i tot als mateixos castellers. La canalla va respondre com mai i el tronc i la pinya es van comportar amb moltíssima seriositat. Amb bones vibracions, es va encarar el quatre de vuit a segona ronda. La primera temptativa es va desmuntar força d’hora, després de perdre les mides en algun rengle. Enric Martínez va optar per descarregar nervis amb el consolidadíssim quatre de set amb l’agulla i deixar el carro gros per a la tercera ronda. El quatre amb el pilar, que seguia mantenint al tronc la pràctica totalitat dels debutants dels darrers mesos, va tornar a descarregar-se sense despentinar-se.
La temptativa de quatre de vuit a la tercera ronda ja va ser molt més seriosa. Tothom va veure que el castell estava plenament a l’abast de la colla. Però un problema físic en un dels dosos, tot just quan començava a entrar, va obligar a desmuntar el castell. Una llàstima ja que el tronc i l’encaix amb la pinya del castell era molt bo. El cansament ja havia passat factura i l’equip tècnic va apostar per assegurar amb un quatre de set lleuger. L’estructura era la mateixa del de vuit, però sense els segons. Per tancar la diada, un pilar de cinc va precedir el tradicional pilar de la Vera Creu dels Bordegassos: un singular pilar de quatre aixecat a pes des del terra que es comença amb tota l’estructura estirada. Feia molt temps que no completavem aquest pilar tan característic, que només es completa quan es considera que la diada ha estat molt positiva.
Per la seva part, els Sagals d’Osona (4/7 agulla, 5/7, 4/7, vano/5) van completar una actuació exacta a la dels Bordegassos, amb l’únic canvi de l’ordre en els castells i que no van provar cap construcció de vuit. Els Castellers de Rubí, amb problemes de darrera hora, es van limitar a fer acte de presència, sumar-se a les pinyes i completar un pilar de quatre.
Èxit de la xerrada de caps de colla
Un dia abans de la diada, els Bordegassos vam celebrar al local una tertúlia que va reunir bona part dels caps de colla que l’entitat ha tingut al llarg dels seus 35 anys d’història. No van faltar-hi Víctor Capdet, Salvador Baig, Pere Guinovart, Marcos Montes, Marcel·lí Ferrer, Montserrat Albà i,l’actual, Enric Martínez. Tots ells van exposar en quines circumstàncies van afrontar el seu repte i com valoraven la situació actual de l’entitat. Pràcticament tots van apuntar que l’única manera que els Bordegassos recuperin els castells d’altres temporades és seguir recuperant la il·lusió per a tots els castells i anar creixent pas a pas, sense afegir pressions innecessàries.
