Després d’un assaig molt profitós ens plantem a plaça amb la intenció prioritària de recuperar el 3  de 8 i la torre de 7. Però la sort no està del nostre costat i l’enxaneta que inicialment havia de passar tots els castells s’ha de quedar a casa amb febre.
Tot i el contratemps sortim de 3 de 8. Amb dosos col·locats es desmunta per desconfiança de la canalla, que potser no estava prou mentalitzada per fer un castell de 8. Es decideix aparcar els castells de 8 i en ronda de repetició es descarrega un 3 de 7 que és el mateix castell, però sense el pis de segons.
A la segona ronda arriba un altre moment important. Portem a plaça per primer cop enguany la torre de 7 i la descarreguem. A l’estructura hi debuta una quart i un dos, a banda de l’enxaneta. El més destacable és la gran solidesa que presenten els pisos superiors. I acabem descarregant un 4 de 7 petit i el pilar de 5.

Segurament ha estat l’actuació on hem desplaçat més gent de tota la temporada. A veure si a Alcover som els mateixos i el 3 ja és nostre.

Pel que fa a l’actuació de l’endemà diumenge a Cerdanyola del Vallès, es van fer els mateixos castells que la tarda anterior, però rebaixant la torre un pis. És a dir, quatre de set, tres de set, torre de sis i pilar de cinc. Cal destacar que els tres castells portats a plaça eren força lleugers de pes, fruit que a segons hi paraven els teòrics terços de les estructures de tres i quatre de vuit i torre de set. Una actuació per afiançar els troncs i donar confiança a la canalla.