Els Bordegassos vam jugar fort des de bon començament i l’aposta no va sortir com s’esperava. En el marc de la diada castellera de la Festa major de Vilanova, que va tenir lloc el passat dissabte, es van fer fins a tres intents desmuntats de castells de vuit. Tot i el cansament, vam poder acabar dignament descarregant el cinc i la torre de set.

Amb el públic aixoplugat sota les zones d’ombra, força separades del davant de l’Ajuntament, els Bordegassos vam arrencar de tres de vuit. Una aposta tan valenta com arriscada. Després de desmuntar una pinya, es va donar per vàlid l’intent. El castell no presentava dificultats importants tot i que el rengle de la buida quedava més alt que la resta, com ja passava a l’assaig. La lentitud en l’execució feia preveure un castell de llarga durada on el tronc i la pinya haurien de presentar força batalla. Però no va haver-hi temps; amb els dosos a l’esquena dels quints, la primera oscil·lació -molt lleugera- va fer que el cap de colla ordenés el desmuntage del castell. En ronda de repetició es va tornar a afrontar el repte. Si al primer intent el tronc no dubtava, en aquesta ocasió es feien evidents els dubtes als pisos superiors del tronc. També abans que els dosos es col·loquessin, un quint va tancar-se cap a la seva dreta dificultant el pas de la canalla, que va percebre perfectament els dubtes al mateix tronc i va optar per fer el mateix que abans, ara sense l’ordre de cap tècnic. Amb bon criteri, es va optar per donar per deserta la seva primera ronda i respectar així el reglament no escrit.

L’espiral d’intents desmuntats anava cruspint-se la moral d’uns Bordegassos que a segona ronda topavem amb una altre castell de vuit, en aquest cas el quatre, un castell que enguany ja haviem descarregat. En aquest cas, els dosos no havien arribat ni a l’alçada de quints al moment de tirar avall. Els dubtes seguien al mateix nivell, si bé en aquest cas el quatre pujava desquadrat des de bon començament.  Les vibracions no eren gens positives i calia fugir com fos de la dinàmica de desmuntatge. Un cinc de set balsàmic va servir perquè els Bordegassos ens posessim al sarró el nostre primer castell de la diada. No va ser un cinc especialment brillant: un dels rengles de la torre estava molt allunyat del rengle del tres. Però el castell es va descarregar sense patiment. Tot i el cansament que arrossegava bona part del tronc, vam encarar la torre de set a tercera ronda. La torre va estar molt ben controlada en tot moment i el tronc i la pinya van demostrar que de fusta castellera continua havent-n’hi. Una consecució que com a mínim permetia mantenir la dignitat en una diada, desafortunada, que havia estat marcada per un atreviment en les intencions inicials que no anava en consonància amb l’estat psicològic de la major part de la colla. Aquesta torre de set va ser la primera que Andreu Vedo va descarregar al pis de dosos. El mateix Andreu va ser un dels castellers que van tenir una actitud més positiva de cara a animar la resta de canalla als intents desmuntats de castells de vuit. Un pilar de cinc posava punt i final a una diada en què els Bordegassos vam anar de menys a més.

Tot i que els intents de vuit no van permetre valorar la viabilitat o no de les construccions, a plaça la majoria de castellers reconeixien que el principal problema era de coco.

Vella i Colla Jove, sense forçar
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va oferir el millor castell de la jornada. Els rosats van sumar el seu segon quatre de vuit amb l’agulla de la temporada en una actuació on no van oferir cap castell folrat. L’espectacular quatre amb el pilar va estar executat magistralment. La segona ronda i la tercera van servir perquè els vallencs provessin els troncs que hauran d’anar al damunt d’un folre amb uns tres i quatre de vuit força lleugers, lluny del que històricament s’associava a la Vella. Els de l’Alt Camp ja havien mostrat la seva excel·lència pilanera a primera ronda i, a la ronda de pilars, van descarregar un dels millors pilars de sis que se li recorda a la Colla Vella. Tot i que els rosats han sovintejat els grans pilars amb relativa freqüència, poques vegades l’executaven amb el mestratge que se’ls va veure. Tot semblava indicar que la Colla Vella tenia molt present l’actuació del Firagost i reservava les seves millors cartes pel segon derbi de l’any.

Qui sí que va dur a plaça folres va ser la Jove de Tarragona, que va sortir de torre de vuit. La Jove va continuar amb el tres i el quatre de vuit. Una bona actuació que consolida els liles com una colla amb gran regularitat sobre la gamma bàsica de vuit, a més de la torre folrada. El cinc de vuit, que havien desmuntat en dues ocasions la setmana anterior a Mataró, va quedar-se al tinter. L’actuació la van tancar amb tres pilars de cinc simultanis.

Més Festa Major
Tot i que la diada castellera més important ja ha passat, els Bordegassos continuem prenent part de la festa major. Divendres dia 4 participem del cercavila i farem una actuació breu al finalitzar a la plaça de la Vila. Dissabte 5, dia de la Mare de Déu de les Neus, serem presents a l’anada i la sortida d’ofici. Pels volts de quarts d’una del migdia, la colla actuarà a la plaça de la Vila. Tot sembla indicar que s’optarà pels castells de set i mig, a més de la torre de set. De totes formes, depenent de la presència de camises grogues a plaça, la colla podria disposar d’una bona oportunitat per reaccionar i descarregar un castell de vuit a la nostra Festa major.

Marc Ortiz / Jaume Font